Rueda de prensa Mostra de Cuina de Manacor 2008

Estas son las algunas de las fotos de la rueda de prensa ofrecida el día 22 de mayo, en mi restaurante, con motivo de la presentación de la Mostra de Cuina de Manacor 2008.

Ca'n March participa este año con unas "Patatas rellenas de pollo y langostinos con emulsión de espinacas y crema de provolone" y, como plato dulce, un "Pastel de queso de Mahón con una sopa de arándanos y crujiente de chocolate".

Com confeccionar un menú per rebre convidats a ca teva

Article publicat per Miquel Gelabert a http://www.mallorcactual.com
Febrer 2008

Hi ha determinades mesures que hem de prendre abans de rebre convidats a casa i determinades preguntes que ens hem de fer. La primera i la més important és què volem fer, un dinar?, un sopar?, un berenar?, un còctel? A més, hem de tenir en compte el nombre de convidats i el tipus d’esdeveniment que volem oferir o celebrar: una festa familiar, una celebració amb els amics, una festa per als amics dels fills, un sopar amb la parella, un dinar de negocis o un sopar formal. També cal considerar els gusts i els costums dels convidats, el pressupost i els productes que volem utilitzar. Un pic que tinguem clars aquests aspectes podrem començar a dissenyar el menú. Primer de tot, hem de tenir en compte diversos aspectes fonamentals: com fer les combinacions, l’ordre dels plats que servirem, a quina època de l’any feim la celebració, l’hora, la seqüència del servei dels plats, els vins i com servir-los, si volem fer una menjada a taula o si volem fer un bufet... Si triam un menjar a taula, hem de tenir present una partida de regles bàsiques: que el plats i els sabors més lleugers se serveixen sempre al principi i que els plats de més sabors i més forts se serveixen després. Per això, cal que no oblidem que els brous, les sopes, les cremes, les ensalades i el peix sempre van abans que la carn. El mateix passa amb els vins, que se serveixen sempre primer els més joves i després els de més cos.Després de comentar aquestes normes bàsiques, anirem per parts.

Una celebració familiar:
Jo optaria pels menús tradicionals o de festes assenyalades, sense caure en excessos. S’ha d’acabar això d’omplir la taula de menjar; com tots sabem, després d’un dinar familiar sempre queda menjar per a més de dos dies i les digestions són molt pesades. Sempre és un detall fer un plat que agradi a qualcú de la família molt especial; és un risc, però la majoria de vegades val la pena, ja que la intenció és allò que mana i a més és tot un detall.

Un sopar amb els amics:
Pot ser rutinari o més formal, depèn de si es tracta d’una celebració o de si és un sopar que es repeteix cada cap de setmana. Amb els amics sempre es pot ser més atrevit i fer coses més noves i més modernes. Si són amics que vénen de fora, sempre està bé incloure en el menú productes de la terra, de qualitat, igual que els vins. Un petit menú de degustació sempre pot sorprendre; sense oblidar que com més plats hem de servir més petites han ser les racions. Mostrar las arrels, la cultura i l’entorn de la nostra terra sempre és gratificant. Ja se sap no es mereix tenir amics qui no es preocupa per allò que els ofereix...

Un sopar formal o de negocis:
Per descomptat, la imaginació al poder. Jo optaria per la sorpresa, sense estridències. Bona qualitat del producte; no gaire menjar però exquisit, i el mateix pel que fa als vins. Tampoc no faria ostentació a l’hora de parar la taula, molt sòbria però amb classe i elegància. Cal tenir present que allò que més es valora en aquetes ocasions és la capacitat organitzativa i la cordialitat rebuda.

Un sopar amb la teva parella:
Sempre s’ha de seduir i s’ha de saber engalipar. I això no es fa amb barroquismes ni amb grans festivals, sinó amb simplicitat. Un sopar lleuger sempre és la millor solució. Faria un plat que m’agradàs a mi i que dominàs, i un que sabés que a ell o ella li agrada per provocar sorpresa. Fins i tot faria qualque plat que estigués de moda, qualque platet oriental o sud-americà. La plasticitat i la creativitat a l’hora d’emplatar el sopar sempre és molt important, però pens que aquesta ocasió és la idònia per lliurar-se sense traves a la nostra capacitat creativa.

Un berenar d’aniversari per als amics del teu fill petit:
Pens que estaria bé fugir dels típics ganchitos, patates, cacauets... Canapès de patés vegetals, pinxos de fruita, mini hamburgueses de tofu o seitan i dolços amb poc sucre serien l’opció encertada. Però no sempre és així. De totes formes no estaria gens malament donar als nostres fills un poc de cultura gastronòmica i alimentària. Sempre tot ben presentat i amb colors cridaners, de manera que fos com un joc per als al.lots.

A cap d’aquest punts he fet referència al fet de parar la taula, cosa que sempre s’ha de fer perquè les visites agraeixen l’atenció i els agrada arribar a una casa i veure una taula preparada per a l’esdeveniment. Si és un dinar, la taula serà més senzilla. El sopar ens donarà més joc i ens podrem lluir més. Però, tant per a l’un com per a l’altre, sempre l’hem de parar. Si optam per un àpat fred, podem fer un bufet. Això va molt bé quan tenim molts de convidats. Ens permet preparar el sopar amb antelació, i no haver de disposar d’una taula completa amb cadires, coberts, vaixella i cristalleria. A més, dóna més llibertat als convidats a l’hora de moure’s i conèixer-se.

Com ja hem dit abans, l’elecció del menú també dependrà de quina mena de convidats tindrem, de l’època de l’any i de si és un dinar o un sopar. Tenint en compte aquests aspectes, farem un tipus de menjar o l’altre. En un gran espectre d’elaboracions, podríem fer, per exemple, verdures fresques tallades de formes diverses amb dips de salsa, quiches de espàrrecs o altres verdures, pinxos de truita i fruita, embotit i formatges, carn freda, sushi o sashimi, peix fumat, carpaccios de peix o carn, i moltes altres coses que ens poden venir al cap ja més tradicionals i que tots coneixem. La beguda ha d’anar en consonància amb al tipus de menjar que volem servir, i la taula com sempre ha d’estar ben presentada, igual que els plats, sempre plans i grossos, en els quals puguem disposar els aliments d’una forma creativa i que facilitin als nostres convidats servir-se el menjar d’una forma senzilla.

Una plat senzill i original podria ser un chop suey de pollastre amb shimegi i bambú. És ràpid i us pot ajudar en una situació compromesa.

Chop suey de pollastre amb shimegi i bambú

-pitrera de pollastre trossejada

-pastanagó tallat a bastonets

-grell i bambú tallat petits

-himegi sense rels

-gingebre ratllat

-una tasseta de xerès

-una tasseta de brou de carn

-una cullerada sopera de sucre morè

-una tasseta de salsa de soia

-una cullerada de cafè de farina de blat de moro

-oli de nous

Posarem el wok al foc amb l’oli de nou i començarem a sofregir a petites quantitats el pollastre, el pastanagó, el grell, el bambú i el shimegi. Una vegada que ho tinguem cuit, ho posarem tot plegat al wok, ho regarem amb el xerès i deixarem que aquest s’evapori. Hi afegirem el gingebre, el sucre, el brou de carn, la farina de blat de moro i, finalment, la salsa de soia. Ja ho tenim llest. Bon profit.

Un tour gastronòmic pel nadal europeu

Article publicat per Miquel Gelabert a http://www.mallorcactual.com

Desembre 2007

Quan arriba el mes de desembre i he d’escriure qualque article gastronòmic, el tema per excel.lència és el Nadal, o bé perquè al restaurant ja fa setmanes que preparam aquestes festes o bé perquè l’ambient prenadalec t’hi fa anar el pensament. L’any passat per aquestes mateixes dates vaig escriure l’article «El Nadal es mou», en què exposava els costums de la gastronomia illenca.Si qualque cosa sobra en aquestes dates són excuses per asseure’s a la taula, no tan sols aquí a les Illes o a la resta de l’Estat espanyol, sinó també a Europa, a països com França, Itàlia, Alemanya o Anglaterra, on aquestes festes se celebren amb àpats fascinants i saborosos.Aquest serà un breu recorregut per la gastronomia europea típica de les festes de Nadal.Els francesos són bons amants de la millor cuina, i al sopar de la Nit de Nadal no podia faltar el foie gras d’ànec o d’oca de totes les varietats acompanyat de la inevitable melanosporum i una copeta d’un Sauternes, l’exquisit vi dolç. I tampoc l’ànec amb taronja; una mena de botifarró que es diu bouding blanc, que és una salsitxa fresca feta amb carn de porc, ous i espècies, i l’indiot rostit, un altre protagonista indiscutible. Quan arriba l’hora de les postres se serveix la bûche de Noël, un pastís en forma de tronc recobert de xocolata i farcit de crema i trufa.Seguint per la costa mediterrània, ens endinsarem en la més famosa gastronomia Italiana. A Itàlia, país religiós per excel.lència, comencen com nosaltres les solemnes celebracions de l’adveniment amb el sopar de la Nit de Nadal, que reuneix tota la família a la taula. Anomanada cenone, comença amb els inexcusables antipasti, després vindran els espaguetis amb cloïsses o pasta fresca farcida de trufes; a continuació, un bon peix amb verdures de temporada, fruita fresca i el característic torró. Sens dubte, allò més conegut de la gastronomia nadalenca és el seu famós plat de llenties durant el sopar de la Nit de Cap d’Any, acompanyat amb peus de porc farcits, que es diuen zampone, o el cotechico, que serien les llenties amb una mena de salsitxa, o també l’stinco, aquesta vegada amb porc. Per als italians, aquests llegums són un símbol de bonança econòmica i de bona sort, i segons la tradició, qui en mengi no tindrà dificultats econòmiques durant l’any que està a punt de començar. El dolç mes típic d’aquestes dates és el famós fins i tot fora d’Itàlia panettone, una mena de tortell amb panses, amb formes i ingredients diferents segons la zona del país, i que solen anar recoberts de xocolata o sucre.Ara ens endinsarem en l’Europa continental i anirem a Alemanya, on els principals protagonistes són els dolços. Els alemanys aprofiten aquestes dates per lluir-se amb els seus plats d’hivern, fins i tot a part de celebracions religioses fan reunions culinàries per gaudir, per exemple, del Grünkohlessen, un plat en què predomina la col verda acompanyada de salsitxes i bacó. Les salsitxes amb diferents salses i l’oca amb patates i llombarda també són un referent en aquestes celebracions, a l’igual que els embotits que es posen per picar, dels quals tenen una amplíssima varietat. Tot plegat acompanyat del seu vi calent, per entrar en calor.Però són els dolços, els pastissos i les galetes la principal base de la gastronomia nadalenca de aquest país. La Lebkuchen, molt semblant al pa de gingebre, en forma de galeta cruixent i molt popular a la zona de Nürnberger des de 1996, té denominació d’origen. El Welfenspeise són unes postres en forma de púding de dues capes, una de blanc d’ou batut de quasi quatre centímetres i a la part superior una de més fina de crema de vi de color groc; és molt típic de la gastronomia de la Baixa Saxònia. El Christsollen és un pa que també se serveix de postres per Nadal i que per la seva forma recorda un nadó envoltat de bolquers, i com no podia ser d’altra manera, empolvorat de pols de sucre.Amb aquests tres exemples de la rebosteria alemanya travessarem l’oceà i arribarem a unes altres illes, les Illes Britàniques.Durant les festes de Nadal a Anglaterra, a qualsevol taula que es vulgui fer notar, no pot faltar l’indiot rostit al forn acompanyat de patates, cols de Brussel.les i pastanagó. Tota una cerimònia és trinxar l’animaló, ja que es rosteix sencer i correspon al cap de família complir aquest ritu. L’indiot també es pot preparar farcit, normalment de verdures. El mulled wine, vi calent amb espècies, i el licor de gingebre per mesclar amb el whisky ajuden a llevar el fred als anglosaxons.Els dolços són l’oferta més abundant en aquestes celebracions. El Christmas pudding, amb prunes i fruits secs, i els petits milfulls farcits d’espècies són el tancament ideal per al dinar de Nadal.Com hem pogut veure, la gastronomia nadalenca europea és rica i variada. De totes aquestes propostes, us vull donar una recepta de panettone típica de la Toscana italiana, en record d’un viatge accidentat.

Bon Nadal, i que el 2008 sigui gloriós, i sobretot bo, bo ,bo, boníssim.

Panettone

-70 g. de llevat de forner

-2 cullerades de farina de força

-1 cullerada de sucre

-100 ml de llet tèbia

-200 g. de sucre moscobat

-6 ous

-2 cullerades de mel

-1 culleradeta de canyella en pols

-1 culleradeta d’essència d’ametles amargants

-1 cullerada d’aigua de roses

-1 llima

-300 g. de mantega pomada

-1 kg de farina de força

Per al farciment:

-200 g. de fruita confitada (llimona i taronja)

-100 g. de làmines d’ametla crua

-100 g. de panses de raïm moscatell

-100 g. de panses de Corint

-100 g. de perles de xocolata

Preparació:

1. Posarem un tassó de llet a escalfar al microones durant un minut a 30-40ºC.

2. Paral.lelament, barrejarem en un bol els ous, el sucre moscobat, la mel, la culleradeta de canyella, unes gotetes d’essència d’ametles amargants, una culleradeta d’aigua de roses i la pell de llima. Ho remenarem tot bé!

3. En un altre bol, hi abocarem el tassó de llet tèbia, el llevat, que ha de ser fresc del dia i que haurem de poder desfer amb els dits, dues cullerades de farina de força i una culleradeta de sucre. Deixarem reposar aquesta base deu minuts perquè el llevat actuï bé.

4. Barrejarem el contingut dels dos bols amb una mica de cura, per obtenir-ne una crema que serà la massa del panettone.

5. Al bol d’un robot, o bé en un altre recipient per treballar amb les mans, hi afegirem la massa i, seqüencialment, el quilo de farina i de mantega pomada, que es pugui desfer amb facilitat. Treballarem aquesta massa.

6. Un cop que tinguem la massa acabada, l’amassarem manualment i la deixarem llevar en un bol a uns 30-35ºC durant una mitja hora.

7. Traurem la massa del bol i la partirem per la meitat per fer, així, dos panettones d’un quilo aproximadament. Tornarem a amassar aquestes masses i les deixarem llevar una estoneta més.

8. Un cop que hagin llevat les masses, hi posarem el farciment. Les obrirem i hi afegirem les panses, les ametles, la xocolata i la fruita confitada. I tornarem a amassar-les perquè es barregi tot bé.

9. Untarem dos motlos amb mantega i farina per a cadascuna de les masses. Posarem la massa a dins, vigilant que només ompli dues terceres parts del motlo, i cap al forn durant noranta minuts a 165ºC.

Esperam que us agradi!

Cuina contemporània

Article publicat per Miquel Gelabert a http://www.mallorcactual.com

Novembre 2007

Benvolguts amics, aquest mes estrenam any i, en primer lloc, com no pot ser d’altra manera, us desitjam que aquest 2008 que tot just començam us aporti coses molt, molt bones, i que tingueu salut i moltes satisfaccions —si és possible, gastronòmiques, que és d’allò que es tracta quan parlam de cuina.Per començar aquesta temporada, m’agradaria fer un repàs petit i modest del perquè del gran boom de la cuina i dels cuiners contemporanis.En la meva darrera etapa com a cap de cuina del restaurant Ca’n March, les tendències de l’anomenada nova cuina o cuina contemporània han canviat com si es tractàs d’una col.lecció de roba; s’han presentat noves tendències dins el marc dels grans simposis de cuina nacionals i internacionals que es duen a terme anualment arreu del món. A Espanya, n’hi ha tres de renom: «Madrid fusión», que té lloc anualment al Palau de Congressos de Madrid, normalment el mes de gener; «Lo mejor de la gastronomía», al Palacio Kursaal de Sant Sebastià el mes de novembre, i cada dos anys, el mes de març, es duu a terme el Fòrum Gastronòmic de Vic, al Palau del Vidre, encara que la darrera edició tingué lloc a Girona i la d’enguany es farà a Santiago de Compostel.la el mes de febrer. Aquests grans fòrums es caracteritzen per l’afluència massiva de cuiners d’arreu del món i per les ponències magistrals dels grans gurus de la cuina internacional, a part dels mercats de delicatessen, on els cuiners poden posar-nos al dia de les darreres novetats en productes d’arreu del món.Però, ja a principi del segle passat el gran xef francès Auguste Escoffier i la seva gran obra La guia culinària (1903) donaren el nom de nova cuina a les tendències culinàries que hi havia al país veí. Més endavant, la televisió contribuí decisivament al fenomen culinari amb el primer gran xef mediàtic, Raymond Oliver. Durant els anys setanta, l’anomenada nouvelle cuisine fa la seva aparició i amb aquesta la figura del cuiner estrella.La fama de l’exquisida cuina francesa es va estendre des dels Estats Units fins al Japó, i els cuiners eren requerits pels millors i més guardonats restaurants del món.Amb l’arribada dels anys noranta va començar a sonar un nom: Ferran Adrià, i el seu restaurant El Bulli es convertí en el nou temple de la gastronomia internacional. Aquest geni del foc i el seu equip varen revolucionar la cuina de final del segle XX i varen elevar l’ofici de cuiner a la màxima rellevància. La prestigiosa revista americana Time el va immortalitzar a la portada i el va escollir com una de las persones mes influents del planeta. Des del País Basc va despuntar el magnífic Jose Mari Arzak i el seu restaurant Arzak. Aquests dos grans cuiners, juntament amb Sergi Arola, Santi Santamaría, Quike Acosta, Carme Ruscalleda i un grapat més d’eminències de la cuina, han creat a tot l’Estat espanyol una espècie de febre per la cuina i la gastronomia que ha traspassat les fronteres. De fet, avui dia la cuina espanyola és admirada i copiada arreu del món. Fins i tot les cadenes de televisió no han volgut perdre aquest tren tan lucratiu i totes tenen el seu cuiner estrella.Des que el fenomen culinari està en marxa les tendències han estat, entre d’altres, la cuina d’autor, la creativa, la de fusió, la cuina molecular, etc. Avui, totes aquestes tendències estan al dia, però hi ha un nou corrent que despunta: la cuina casolana amb productes de temporada de primeríssima qualitat.També, durant aquests darrers anys, dins tot aquest bullit, hi ha una cuina que s’ha apropat molt a nosaltres: la cuina japonesa. L’essència de la cuina japonesa és, sens dubte, utilitzar tècniques senzilles per remarcar els sabors dels millors ingredients, i l’objectiu que s’aconsegueix aplicant aquest principi és el de plats lleugers, naturals i frescs.Jo som dels que pensen que l’essència de la cuina és el producte i que la qualitat d’un restaurant es mesura per la qualitat del producte que ofereix al client.Els que regentam un restaurant sabem perfectament dues coses de la qualitat: la primera, que la qualitat d’un restaurant és la que percep el client i, la segona, que el client sent la qualitat, per ell la qualitat no és un concepte o una creença, sinó una emoció, un sentiment.Aquest mes us donaré una recepta que ha estat tot un èxit aquestes passades festes de Nadal. Bon profit.

Llomet de vedella amb reducció de vi de Manacor, figues de Son Coure i piruleta de parmigiano

-llomet de vedella

-oli d’oliva, sal i pebre bo

-mitja dotzena de figues de coll de dama negres

-mig litre de vi Toni Gelabert

-un quart de quilo de sucre

-canyella en rama

-parmigiano rallat

-bastonet de bambú o escuradents

-brou de carn

Per començar, posarem a reduir el vi amb el sucre i la canyella. Quan redueixi a la meitat, hi afegirem les figues i deixarem que tot plegat bulli 10 minuts més. Després ho reservarem.Mentrestant, farem les piruletes de parmigiano.Després, dins una paella posarem un poc d’oli d’oliva. Quan sigui calent, hi fregirem els llomets salpebrats. No s’han de fer gaire cuits. Reservarem els llomets. Dins de la mateixa paella hi posarem un poc de reducció del vi amb les figues i dues cullerades de brou de carn i deixarem que agafi cos. Immediatament, hi posarem els llomets .Passarem a abocar el plat.

La cuina de la tardor

Article publicat per Miquel Gelabert a http://www.manacoractual.com

Octubre 2007

Quan arriba el mes de setembre, mes de moltes expectatives i propostes noves, també ens arriba la tardor, s’acaben les vacances per a quasi tothom i les rutines diàries canvien. També canvien les formes de menjar i els ingredients amb què cuinam. Amb els primers freds, deixam a part els entrepans de platja i les ensalades lleugeres per degustar plats una mica més rics i contundents. Començam a elaborar de bell nou cuinats, sopes, i aguiats, perquè quan comença el fred és exactament quan començam a tenir més ganes de menjar.Particularment, la memòria de la meva infantesa em diu arengades amb tomàtiga fregida, coses de la meva padrina Bàrbara, «sa Rossa». Record molt bé com me les menjava sucades amb pa bla, a l’horabaixa quan sortia d’escola, assegut a qualsevol taula del bar.Però el temps passa irremeiablement i les persones desapareixen; els nostres gusts canvien i la nostra cultura culinària s’enriqueix sense desmerèixer de les arengades…La tardor és l’estació del any que genera la cuina més perfumada i complexa, més contrastada i rica.Del camp ens arriben la carabassa, les castanyes, els moniatos, les magranes, el codony i les ametles, a més de les cols, les coliflors, les albergínies i els pebres. És temps de menjar formatge amb raïm, peres i pomes, les taronges sanguines i els caquis.També és l’hora de tastar els llegums, que per aquesta època solen ser ja nous.Esclata-sangs, rossinyols, peus blaus, llengua de bou i trompetes són alguns dels tresors que amaguen les fulles mortes quan els boscos canvien de color.Al mateix temps, els caçadors omplen els rebost de llebres, perdius, guatles, coloms salvatges i becades.De la mar arriben les primeres llampugues, verderols i bones sípies.És l’hora de començar a fer coloms amb col, sípia amb ceba, tombet de llampuga, col fregida amb carabassa, albergínies farcides i un ventall ampli de receptes de la nostra rica i saborosa cuina mallorquina.Menció especial mereixen els arrossos: el de sípia, el de conill amb caragols, el brut, el de bacallà amb verdures, amb tombet, un sens fi de receptes.Jo aquest pic us donaré una recepta d’arròs, no serà un arròs típic mallorquí, però sí amb reminiscències de la nostra terra, com és la mescla de conill amb caragols i esclata-sangs. Hi donarem la textura d’un rissotto italià, cremós i melós, i una picada d’allet com a la paella valenciana amb l’aroma de romaní. Ja veureu quin resultat més saborós. S’ha de pensar que la cocció del rissotto és distinta a la de l’arròs sec, ja que el brou no es posa de cop, sinó que se n’hi afegeix a mesura que l’arròs l’absorbeix. La casta de l’arròs també és diferent a la que empram normalment; en necessitarem de la casta arbori tipus bomba, que és més rodó. La capacitat que té per absorbir el brou no és la mateixa del que empram a casa nostra normalment.Ja em direu si us agrada. Bon profit.

Arròs cremós de conill, esclata-sangs i caragols

-1 conill

-360 g. d’arròs tipus bomba (arbori)

-brou de conill

-1 ceba

-1 porro

-4 grans d’all

-1 pebre verd

-50 g. de mantega

-50 g. de parmigiano

-1 copa de xerès Fino

-200 g. d’esclata-sangs

-200 g. de caragols bullits amb herbes

-oli verge

-sal

-romaní

Per començar, sofregirem el conill amb oli. Quan estigui ros, hi posarem la ceba, l’all, el porro i el pebrot i unes fulles de romaní. Quan el sofrit estigui a punt, hi afegirem els esclata-sangs, els caragols i la copa de xerès, i ho deixarem reduir.A continuació, hi posarem l’arròs, el remenarem i hi afegirem brou així com el demani durant un 16 minuts. Retirarem la cassola del foc, hi incorporarem el parmigiano i la mantega, i ho mesclarem. Per acabar, l’emplatarem.

Curriculum

Miquel Gelabert i Pastor
Cap de cuina i direcció Restaurant Can March
Av. Salvador Juan, 72, 2ón, 07500 Manacor
Tel. 647193535 – 971 550002

Vida laboral
-Des de l’any 1979 a l’any 1989 es dedica a la cuina de la fonda familiar que portaven els seus pares, Fonda Ca’n March, a Manacor.
-Des de l’any 1990 a l’any 2000 es dedica a altres activitats laborals, no relacionades amb la restauració, per diversos indrets del territori espanyol.
-Des del mes de juny de l’any 2000 i fins a dia d’avui contreu el repte juntament amb el seu germà de reflotar l’empresa familiar maltractada pel pas del temps, i es fa càrrec de la cuina i la direcció del que a partir d’aquell moment serà el Restaurant Ca'n March.

Altres activitat laborals des de l’any 2000
-Participació a les mostres de cuina mallorquina dels anys 2002, 2003, 2004, 2005, 2006 i 2007.
-Gravació per a la TVI (Televisió d’Inca, Mallorca) de les receptes presentades a les esmentades mostres de cuina mallorquina.
-Participació amb dues receptes a la enciclopèdia Memòria gastronòmica de Mallorca, escrita per Antoni Tugores i presentada pel Diario de Mallorca.
-Diversos articles gastronòmics amb receptes a la premsa local, De franc, Cent per cent, Afedeco, …
-Des de juliol de l’any 2005 i fins desembre de 2006 presenta el programa Cuines i Cuiners, el.laborant una recepta setmanal a la TVI (Televisió d’Inca).
-Impartició curs de cuina “Cuina de fusió”, març 2006, 20 alumnes.
-Impartició curs de cuina “Cuina de fusió” abril-maig 2006, 22 alumnes.
-Impartició curs de cuina “Can March 00-07” març 2007, 22 alumnes.
-Des de octubre de 2006 fins avui article mensual en el portal digital manacormanacor.com, secció gastronomia.
-Participació amb dues receptes al llibre Cuina de caça, de Joan Fons, editat pel Consell de Mallorca, Departament de Medi Ambient i Natura.
-Cuiner a la celebració del 25 aniversari de la Confraria dels Tastavins de Manacor.

Cursos i seminaris rebuts
-2004 Madrid Fusión (Madrid).
-2004 Curs de Cuina Vegetariana a l’escola de cuina Alcari de Ciutat de Mallorca.
-2005 Fòrum gastronòmic (Vic).
-2005 Curs de Cuina Asiàtica a l’escola de cuina Alcari de Ciutat de Mallorca.
-2005 Curs de cuina Noves tècniques i tecnologies de la cuina actual a l’escola de cuina Alcari de Ciutat de Mallorca
-2007 Madrid Fusión (Madrid).

Premis i distincions
-2005 Guardonat amb la Q de qualitat turística atorgada pel Govern de les Illes Balears.
-2006 Guardonat amb la Q de qualitat turística atorgada pel Govern de les Illes Balears.
-2007 Guardonat amb la Q de qualitat turística atorgada pel Govern de les Illes Balears.

La historia del Restaurante Ca'n March

La historia de nuestro restaurante se remonta al siglo pasado, concretamente al año 1925.
Por esas fechas nuestros abuelos regentaban una bodega en Manacor que después se convirtió en un café, con el paso de los años esa bodega se convirtió en una fonda donde hacían noche los viajantes que llegaban a Manacor con la diligencia que venia de Palma.
El café y la fonda de Ca´n March se convirtieron después de la guerra civil en el centro de ocio del pueblo de Manacor.
Nuestros Abuelos tuvieron un solo hijo Miquel, que desde muy joven se hizo cargo del negocio familiar, en los años 50 Miquel se caso con Catalina, los dos emprendieron un proyecto de vida que fue lo que es hoy el Restaurante Ca´n March en su local y ubicación actual.
Nuestros padres tuvieron cuatro hijos; Antonio, Bartolomé, Miquel y Marcos.
En el año 2000 dos de ellos, Bartolomé y Miquel tomaron las riendas del negocio familiar y se hizo una gran reforma del restaurante, dotando al salón de una nueva decoración más en la línea actual y a las cocinas de una tecnología de vanguardia.
Hoy nuestro restaurante se ha convertido en un referente de la cocina actual con reminiscencias mallorquinas, sin dejar de lado toda la cocina que se hace en toda la cuenca mediterránea y algún guiño a oriente, la cocina china y japonesa hoy por hoy es imprescindible que este presente en cualquier restaurante que quiera estar al día de lo que se cocina.
Los días laborables ofrecemos a mediodía dos menús, uno vegetariano y el otro tradicional, los domingos a mediodía, los viernes y sábados por la noche ofrecemos a nuestros clientes una carta confeccionada con nuestros mejores platos,
Mención especial merecen sin duda nuestros arroces: mixto, de marisco, a banda, negro, tanto para comer en el salón como para llevar a casa.
Una de nuestras grandes especialidades es el trato al cliente, cuando una persona viene a cenar o a comer a nuestro restaurante nos gusta que se sienta a gusto tanto por el trato que recibe como por lo que decide comer.
La cocina que hacemos en nuestra casa, es fruto de nuestras investigaciones, siempre procuramos estar bien informados de lo que se cocina en el resto del mundo, por ello no dudamos en absoluto en acudir continuamente a sitios en donde se nos pueda informar de las tendencias actuales a la hora de cocinar.
Nuevos productos, nuevas técnicas y tecnologías forman de nuestro modo de ver lo que es un restaurante
La comunicación entre profesionales, el compartir conocimientos es muy importante a la hora de ponerse todas las mañanas delante de los fogones.
Cocinar es sin duda un arte, es una forma de cultura tradicional y contemporánea
Por todo ello definiría nuestra cocina como: arte, comunicación y cultura, a nuestro entender la cocina tiene que ser la máxima expresión de unos productos que no solo nos alimentan, nos mantienen sanos i en buena forma, sino que además me atrevo a decir, que nos ayudan a vivir mas felices.
La cocina mallorquina es sin duda muy rica en matices y sabores, son los sabores de toda la vida
Es un ejercicio de memoria gustativa, pero los tiempos que corren y la demanda de nuestros clientes nos hace ir más allá. Nosotros en el restaurante intentamos hacer una cocina mallorquina de hoy. Prestamos especial atención al producto y a no incrementar el nivel de grasas gratuitamente, no por ello el plato debe desmerecer en sabor y calidad.
La cocina mallorquina tradicional y popular se tiene que reivindicar, forma parte de nuestras raíces de nuestra cultura, pero como ya he dado a entender antes y con toda humildad y respeto tiene que evolucionar.