Article publicat per Miquel Gelabert a http://www.mallorcactual.com
Febrer 2008
Febrer 2008
Hi ha determinades mesures que hem de prendre abans de rebre convidats a casa i determinades preguntes que ens hem de fer. La primera i la més important és què volem fer, un dinar?, un sopar?, un berenar?, un còctel? A més, hem de tenir en compte el nombre de convidats i el tipus d’esdeveniment que volem oferir o celebrar: una festa familiar, una celebració amb els amics, una festa per als amics dels fills, un sopar amb la parella, un dinar de negocis o un sopar formal. També cal considerar els gusts i els costums dels convidats, el pressupost i els productes que volem utilitzar. Un pic que tinguem clars aquests aspectes podrem començar a dissenyar el menú. Primer de tot, hem de tenir en compte diversos aspectes fonamentals: com fer les combinacions, l’ordre dels plats que servirem, a quina època de l’any feim la celebració, l’hora, la seqüència del servei dels plats, els vins i com servir-los, si volem fer una menjada a taula o si volem fer un bufet... Si triam un menjar a taula, hem de tenir present una partida de regles bàsiques: que el plats i els sabors més lleugers se serveixen sempre al principi i que els plats de més sabors i més forts se serveixen després. Per això, cal que no oblidem que els brous, les sopes, les cremes, les ensalades i el peix sempre van abans que la carn. El mateix passa amb els vins, que se serveixen sempre primer els més joves i després els de més cos.Després de comentar aquestes normes bàsiques, anirem per parts.
Una celebració familiar:
Jo optaria pels menús tradicionals o de festes assenyalades, sense caure en excessos. S’ha d’acabar això d’omplir la taula de menjar; com tots sabem, després d’un dinar familiar sempre queda menjar per a més de dos dies i les digestions són molt pesades. Sempre és un detall fer un plat que agradi a qualcú de la família molt especial; és un risc, però la majoria de vegades val la pena, ja que la intenció és allò que mana i a més és tot un detall.
Jo optaria pels menús tradicionals o de festes assenyalades, sense caure en excessos. S’ha d’acabar això d’omplir la taula de menjar; com tots sabem, després d’un dinar familiar sempre queda menjar per a més de dos dies i les digestions són molt pesades. Sempre és un detall fer un plat que agradi a qualcú de la família molt especial; és un risc, però la majoria de vegades val la pena, ja que la intenció és allò que mana i a més és tot un detall.
Un sopar amb els amics:
Pot ser rutinari o més formal, depèn de si es tracta d’una celebració o de si és un sopar que es repeteix cada cap de setmana. Amb els amics sempre es pot ser més atrevit i fer coses més noves i més modernes. Si són amics que vénen de fora, sempre està bé incloure en el menú productes de la terra, de qualitat, igual que els vins. Un petit menú de degustació sempre pot sorprendre; sense oblidar que com més plats hem de servir més petites han ser les racions. Mostrar las arrels, la cultura i l’entorn de la nostra terra sempre és gratificant. Ja se sap no es mereix tenir amics qui no es preocupa per allò que els ofereix...
Pot ser rutinari o més formal, depèn de si es tracta d’una celebració o de si és un sopar que es repeteix cada cap de setmana. Amb els amics sempre es pot ser més atrevit i fer coses més noves i més modernes. Si són amics que vénen de fora, sempre està bé incloure en el menú productes de la terra, de qualitat, igual que els vins. Un petit menú de degustació sempre pot sorprendre; sense oblidar que com més plats hem de servir més petites han ser les racions. Mostrar las arrels, la cultura i l’entorn de la nostra terra sempre és gratificant. Ja se sap no es mereix tenir amics qui no es preocupa per allò que els ofereix...
Un sopar formal o de negocis:
Per descomptat, la imaginació al poder. Jo optaria per la sorpresa, sense estridències. Bona qualitat del producte; no gaire menjar però exquisit, i el mateix pel que fa als vins. Tampoc no faria ostentació a l’hora de parar la taula, molt sòbria però amb classe i elegància. Cal tenir present que allò que més es valora en aquetes ocasions és la capacitat organitzativa i la cordialitat rebuda.
Per descomptat, la imaginació al poder. Jo optaria per la sorpresa, sense estridències. Bona qualitat del producte; no gaire menjar però exquisit, i el mateix pel que fa als vins. Tampoc no faria ostentació a l’hora de parar la taula, molt sòbria però amb classe i elegància. Cal tenir present que allò que més es valora en aquetes ocasions és la capacitat organitzativa i la cordialitat rebuda.
Un sopar amb la teva parella:
Sempre s’ha de seduir i s’ha de saber engalipar. I això no es fa amb barroquismes ni amb grans festivals, sinó amb simplicitat. Un sopar lleuger sempre és la millor solució. Faria un plat que m’agradàs a mi i que dominàs, i un que sabés que a ell o ella li agrada per provocar sorpresa. Fins i tot faria qualque plat que estigués de moda, qualque platet oriental o sud-americà. La plasticitat i la creativitat a l’hora d’emplatar el sopar sempre és molt important, però pens que aquesta ocasió és la idònia per lliurar-se sense traves a la nostra capacitat creativa.
Sempre s’ha de seduir i s’ha de saber engalipar. I això no es fa amb barroquismes ni amb grans festivals, sinó amb simplicitat. Un sopar lleuger sempre és la millor solució. Faria un plat que m’agradàs a mi i que dominàs, i un que sabés que a ell o ella li agrada per provocar sorpresa. Fins i tot faria qualque plat que estigués de moda, qualque platet oriental o sud-americà. La plasticitat i la creativitat a l’hora d’emplatar el sopar sempre és molt important, però pens que aquesta ocasió és la idònia per lliurar-se sense traves a la nostra capacitat creativa.
Un berenar d’aniversari per als amics del teu fill petit:
Pens que estaria bé fugir dels típics ganchitos, patates, cacauets... Canapès de patés vegetals, pinxos de fruita, mini hamburgueses de tofu o seitan i dolços amb poc sucre serien l’opció encertada. Però no sempre és així. De totes formes no estaria gens malament donar als nostres fills un poc de cultura gastronòmica i alimentària. Sempre tot ben presentat i amb colors cridaners, de manera que fos com un joc per als al.lots.
Pens que estaria bé fugir dels típics ganchitos, patates, cacauets... Canapès de patés vegetals, pinxos de fruita, mini hamburgueses de tofu o seitan i dolços amb poc sucre serien l’opció encertada. Però no sempre és així. De totes formes no estaria gens malament donar als nostres fills un poc de cultura gastronòmica i alimentària. Sempre tot ben presentat i amb colors cridaners, de manera que fos com un joc per als al.lots.
A cap d’aquest punts he fet referència al fet de parar la taula, cosa que sempre s’ha de fer perquè les visites agraeixen l’atenció i els agrada arribar a una casa i veure una taula preparada per a l’esdeveniment. Si és un dinar, la taula serà més senzilla. El sopar ens donarà més joc i ens podrem lluir més. Però, tant per a l’un com per a l’altre, sempre l’hem de parar. Si optam per un àpat fred, podem fer un bufet. Això va molt bé quan tenim molts de convidats. Ens permet preparar el sopar amb antelació, i no haver de disposar d’una taula completa amb cadires, coberts, vaixella i cristalleria. A més, dóna més llibertat als convidats a l’hora de moure’s i conèixer-se.
Com ja hem dit abans, l’elecció del menú també dependrà de quina mena de convidats tindrem, de l’època de l’any i de si és un dinar o un sopar. Tenint en compte aquests aspectes, farem un tipus de menjar o l’altre. En un gran espectre d’elaboracions, podríem fer, per exemple, verdures fresques tallades de formes diverses amb dips de salsa, quiches de espàrrecs o altres verdures, pinxos de truita i fruita, embotit i formatges, carn freda, sushi o sashimi, peix fumat, carpaccios de peix o carn, i moltes altres coses que ens poden venir al cap ja més tradicionals i que tots coneixem. La beguda ha d’anar en consonància amb al tipus de menjar que volem servir, i la taula com sempre ha d’estar ben presentada, igual que els plats, sempre plans i grossos, en els quals puguem disposar els aliments d’una forma creativa i que facilitin als nostres convidats servir-se el menjar d’una forma senzilla.
Una plat senzill i original podria ser un chop suey de pollastre amb shimegi i bambú. És ràpid i us pot ajudar en una situació compromesa.
Chop suey de pollastre amb shimegi i bambú
-pitrera de pollastre trossejada
-pastanagó tallat a bastonets
-grell i bambú tallat petits
-himegi sense rels
-gingebre ratllat
-una tasseta de xerès
-una tasseta de brou de carn
-una cullerada sopera de sucre morè
-una tasseta de salsa de soia
-una cullerada de cafè de farina de blat de moro
-oli de nous
Posarem el wok al foc amb l’oli de nou i començarem a sofregir a petites quantitats el pollastre, el pastanagó, el grell, el bambú i el shimegi. Una vegada que ho tinguem cuit, ho posarem tot plegat al wok, ho regarem amb el xerès i deixarem que aquest s’evapori. Hi afegirem el gingebre, el sucre, el brou de carn, la farina de blat de moro i, finalment, la salsa de soia. Ja ho tenim llest. Bon profit.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada